Creixell

L’ENCANT DEL NUCLI ANTIC
Creixell té un bonic nucli històric amb encant, ben conservat i amb elements del seu patrimoni arquitectònic que són bens culturals d’interès nacional; en destaca el seu Castell, tres torres medievals de guaita i defensa originals del segle XIV (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, col·laborador de GAUDÍ, restaurat fa 10 anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable el seu interior. Cal Cabaler i l'església si que són visitables.

Cal Cabaler és l’única torre medieval que es pot visitar pel seu interior. Està annexada a una gran casa benestant del S. XVIII. L'edifici de Cal Cabaler està format per la casa pairal que li dona nom i la torre medieval que ha quedat integrada dins la casa. Aquesta torre de 9'5 m. d'alçada i planta quadrada és un edifici de caràcter militar del S. XIV. Juntament amb el castell i les torres de Ca la Miquelina i Cal Jeroni formava part de l'estructura defensiva de la vila. Servia de refugi per la població en moments de perill. Era un lloc segur on els vilatans podien tancar-se i protegir-se darrera uns potents murs dels atacs enemics.

Actualment CAL CABALER és la Casa de Cultura i Centre d’Interpretació Turística de Creixell.

A CAL CABALER hi trobem una mostra de les restes romanes trobades als jaciments arqueològics de La Clota de Creixell.




ESGLÉSIA DE SANT JAUME i CAMPANAR DE CREIXELL

Té els seus orígens en una petita capella romànica del s. XI, de la que no conservem cap vestigi. Segons un document conservat del 1239, sabem que l’església creixellenca està sota l’advocació de Sant Jaume. El 1277 ja depenia de l’Arquebisbat de Tarragona.

A mitjans del s. XVI, sota el senyoriu del Prior de Casserres, es construeix una nova església més gran.

A la clau del presbiteri hi veiem la data 1559, any d'inici de les obres. (us adjunto foto).

Al 1662 es construeix la portalada de pedra picada que tenim a l'actualitat.

A la primera meitat del s.XVII es col·loca en el nínxol de sobre el portal la imatge en pedra de Sant Jaume, el patró de la Vila.

L'any 1917 es fa el coronament del campanar, obra de l'arquitecte Josep M. Jujol, una de les peces més preuades del patrimoni modernista del nostre país.

Al peu de cada suport de la torre s'hi col·loquen les estàtues de Sant Francesc d’Assis, Sant Domènec de Guzmán, Sant Joan de Malta i Sant Lluis de França.

Al capdamunt del coronament del campanar s' hi posa un penell, obra també de l'arquitecte Jujol, d'una gran originalitat i simbolisme : la creu, com a símbol del bé i el lleó, símbol del mal que fuig esporuguit.

Entre l'any 1953 i 1954 aquest penell es despenja del campanar perquè amenaçava caure.

El 28 de març de 2012 es torna a col·locar el penell restaurat pel serraller de Creixell Josep Bairaguet ,com a final de les obres de remodelació del campanar, dirigides per l'arquitecte Josep Llinàs, expert en l'arquitectura de Jujol, i realitzades per Jordi i Gerard Construccions Carré de Creixell. El penell modernista torna a formar part de la silueta del campanar de Creixell. L’arquebisbe de Tarragona Mn. Jaume Pujol va pujar al campanar i va beneir el nou penell. (adjunto foto)

 El Baldaquí de ferro forjat també és obra del mateix artista i té els símbols de l'eucaristia, un raïm i una espiga de blat.

Creixell disposa de gairebé dos quilòmetres de platja; un tram de platja urbana i la platja del Gorg, que és un espai d’interès natural protegit, amb dunes, flora i fauna autòctones.

LA PLATJA DE CREIXELL

Creixell disposa d'una magnífica platja de sorra blanca i aigües poc fondes, al nord de la Costa Daurada. És una platja idònia per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia de platja en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, la formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

A la primera, les antigues cases de pescadors conegudes històricament com Les Botigues de Mar i les de nova construcció són a tocar de la platja. Hi ha el Club Nàutic, amb una base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada, conegudes popularment com “Xiringuitos” que fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs.

La platja del Gorg és un espai d’interès natural protegit on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació d’aquesta platja i la sensació d'estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. Es conserven molt ben senyalitzades les dunes amb flora i fauna autòctona. El Gorg forma part de l’espai protegit dels Muntanyans de Torredembarra i ha estat guardonada amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.

La cultura i el folklore popular es manifesten a la Festa Major de Sant Jaume el 25 de juliol. Es treu en Processó la imatge del Sant pels carrers del nucli històric. I també cal esmentar la Festa de la Minerva que s’escau el tercer cap de setmana de setembre. La tradició de segles de pescadors i mariners a Creixell, avui dissortadament desapareguts, ens ha deixat la recepta culinària dels ESMARRIS, el plat típic de Creixell, fet amb seitó. Una proposta culinària que s’ha de tastar si es visita Creixell.