La vila d’Arbúcies se situa en un paratge de gran bellesa, al bell mig del Parc Natural del Montseny i de la zona de les Guilleries, declarada Zona de Protecció d’Espais d’Interès Natural.
Antigament, els seus habitants estaven dedicats sobretot a l’aprofitament dels recursos naturals de l’entorn, on dominen els boscos d’alzina, surera, castanyer, roure i faig. En l’actualitat, el poble viu d’empreses carrosseres i del comerç.
Arbúcies, tot i ser un municipi de només 6.500 habitants, compta amb una vida cultural molt activa, que es desenvolupa al llarg de tot l'any, i en totes les seves vessants: música, teatre, recreacions històriques, patrimoni cultural, circ... Una programació que vol posar en valor el potencial cultural del nostre país, però també donar un impuls al talent de casa nostra a través dels diferents cicles i esdeveniments que s'organitzen.
CICLE DE MÚSICA ARBSONS
Entre els mesos de febrer i març té lloc el cicle de música Arbsons, en el qual es programen actuacions d'artistes catalans, però també de la nostra vila. Aquest 2022 van actuar dins el cicle els arbuciencs The soul of sound, per posar un exemple.
JORNADES DE RECREACIÓ HISTÒRICA DEL COMBAT D’ARBÚCIES
El primer cap de setmana d'abril tenen lloc les Jornades de Recreació Històrica del Combat d'Arbúcies, que enguany hem celebrat la setena edició. Amb aquestes jornades es pretén divulgar els fets que van ocórrer al 1714 al nostre país i, concretament, el combat que va tenir lloc a Arbúcies la nit del 13 al 14 de gener de 1714 entre les tropes valones i el sometent arbucienc, en què els locals van derrotar els homes de Felip V a les penyes de Grau Sala, prop del conegut Molí de les Pipes. A més a més, amb la celebració d'aquestes jornades també es posen en valor indrets tant emblemàtics del municipi com són la plaça de la Vila, la riera d'Arbúcies i el Museu Etnològic del Montseny.
CONCURS DE POESIA AMETISTA
També al mes d'abril i coincidint amb Sant Jordi, a Arbúcies se celebra el Concurs de Poesia Ametista, que enguany ha arribat a la 27a edició. Es tracta d'un certament poètic en el qual els participants han de posar de relleu el Montseny i tot el que l'envolta: la seva gent, el seu paisatge, les estacions de l'any... En aquest concurs hi participen els alumnes de 5è i 6è dels centres educatius del municipi per tal d'incentivar la creació poètica i fer-los descobrir l'entorn privilegiat en què vivim.
Per altra banda, també amb motiu de Sant Jordi, aquests dos últims anys s’ha ofert un espectacle de circ als alumnes dels dos centres educatius del municipi, amb l’objectiu que tot l’alumnat pugui gaudir d’una actuació de qualitat i tingui accés a la cultura, sense exclusions.
LES ENRAMADES
I arribem als mesos de maig i juny en què tenen lloc les Enramades, que va ser declarada Festa Nacional d’Interès Nacional el 1999 per la Generalitat de Catalunya. Les Enramades és la festa més popular entre els arbuciencs i les arbucienques. Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s’esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials, un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies. La denominació d’enramada prové de l’ornamentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un teixit de garlandes. Avui es continua engalanant els carrers amb garlandes de paper o plàstic, possiblement un dels últims canvis que ha experimentat aquesta antiga festivitat. Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la processó encapçalada pel pas del santíssim sagrament, per una desfilada o cercavila. Trenta anys abans, però, ja s’havia incorporat l’element més característic i conegut de la festa: les catifes de flors tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es llançaven al pas del Santíssim Sagrament. El trasllat del dia de les catifes al diumenge anterior de la diada de Corpus, que a partir del 1980 serà un dia feiner, i la substitució de la processó per una cercavila acaben definitivament amb el sentit religiós de Les Enramades. A partir d’ara la festa serà un gran aparador turístic per a Arbúcies.
LES CATIFES DE FLORS NATURALS DEL MONTSENY
En aquest sentit, cal parlar específicament de les Catifes de flors, ja que són un dels trets identificatius del nostre municipi per la forta tradició que hi ha entre els arbuciencs i arbucienques. Aquestes confeccions d’art efímer tan arrelat a casa nostra, l’Associació de Catifaires d’Arbúcies les porta arreu del país i a fora d’ell en diferents esdeveniments culturals i associatius que s’organitzen.
50è ANIVERSARI DELS GEGANTS D’ARBÚCIES
Enguany, a més, hem celebrat el 50è aniversari dels Gegants d’Arbúcies amb una gran trobada de gegants pagesos i amb una cercavila en què els nens i les nenes d’Arbúcies van poder desfilar portant els capgrossos que havien confeccionat a l’escola. Va ser el 1972 quan l’Ajuntament va comprar dos gegants i el matí del dijous 1 de juny d’aquell mateix any van sortir per primera vegada amb motiu de les Enramades acompanyats per sis capgrossos i els Serafins. Però no va ser fins al 1974 que van ser batejats amb els noms dels patrons de la vila: Quirze i Julita. L’Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies participa en diferents trobades geganters i activitats de cultura popular portant la cultura arbucienca arreu del país.
CICLE DE MÚSICA NOTES D’AIGUA
Entre els mesos de juliol i agost a l’idíl·lic espai del Prat Rodó té lloc el cicle de música Notes d’Aigua, que a l’igual que el cicle de música Arbsons, es programen propostes del panorama musical català però també local, com és el cas d’enguany, que tancarà el cicle, el diumenge 7 d’agost, el músic arbucienc Joan Furió Vivas. En aquest cicle s’acostumen a programar propostes de tota mena: des de sardanes, passant per òpera, passant pel gospel, les havaneres i cançons d’autor. El Notes d’Aigua pretén oferir una programació musical de qualitat en un espai emblemàtic i privilegiat com és el Prat Rodó.
FESTIVAL MIMAA
El mes de setembre és el mes del circ i és que des del 2017 que s’organitzava el Cassònia. Un festival d’arts escèniques de petit format que tenia Can Cassó com a escenari de les diferents actuacions que s’hi programaven: música, circ, malabars, tallers, manualitats, dansa...Un festival molt estimat per la gent d’Arbúcies i que enguany donarà pas al MIMAA, un festival de gran format que portarà a la nostra vila propostes culturals de diferents disciplines artístiques i de diferents indrets: Catalunya, País Basc, França, Dinamarca.... I tot això de la mà de la companyia Pau Palaus, establerta des de fa uns mesos a Arbúcies, i de l’Ajuntament.
TEATREFEST
El mes d’octubre arriba el teatre amb el cicle teatral Teatrefest. Espectacles teatrals que es combinen entre propostes del panorama teatral català i l’arbucienc. A més, una de les quatre actuacions que s’acostumen a programar és per a públic familiar, per tal d’apropar espectacles de qualitat a les famílies de la nostra vila.
FESTA DEL FLABIOL
La Festa del Flabiol, que se celebra el primer cap de setmana de novembre juntament amb la Fira de Tardor al Montseny, és única a tot Catalunya i per això la fa tan especial. Un cap de setmana en què el flabiol és el protagonista a través de les jornades de divulgació, concerts, sardanes que s’organitzen. Un esdeveniment en què s’hi apleguen flabiolaires de tot el país amants d’aquest instrument.
FER CAGAR EL TIÓ / FIRA DEL TIÓ
I, finalment, al mes de desembre se celebra a Arbúcies la Fira del Tió, única en el seu gènere. I és que a Arbúcies fa més de 40 anys que hi ha la tradició de fer cagar el tió el 24 de desembre a la plaça de la Vila amb tots els nens i nenes del poble. Arran d’aquest costum, el 2014 es va començar a organitzar la Fira del Tió per tal de posar en valor aquest element nadalenc tan català i que, a més, a Arbúcies tenim la sort de tenir diferents mestres tioners, que fan que tots els nens i les nenes del país puguin tenir el seu tió a casa seva.
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY, LA GABELLA
Si parlem de la vida cultural d'Arbúcies no podem obviar el Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. El MEMGA és un centre d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, que es troba instal·lat en un edifici del segle XVII (1800m2) totalment restaurat i adaptat, situat al centre d'Arbúcies. Les sales d'exposició permanent, que han estat renovades recentment, mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva història.
A més a més, a la planta baixa també hi ha un espai dedicat a les exposicions temporals en què s’hi poden veure tot tipus d’exposicions, moltes d’elles produïdes pel propi MEMGA. Algunes de les mostres que hi podem trobar ens evoquen al nostre passat com ara La Selva, arqueologia medieval. Recuperació d’un llegat patrimonial o també la mostra Dones del Montseny. Espais viscuts. I d’altres, ens apropen a la vessant artística de diferents col·lectius arbuciencs com ara l’exposició Art, que mostra el treball creatiu de 12 arbucienques o la mostra col·lectiva que es pot veure cada any per la Festa Major amb treballs d’una quinzena d’artistes arbuciencs i que porta per títol Art x Arbúcies. Així mateix, també s’hi poden visitar mostres de renom com ara el FotoMontseny o Anglada Camarasa, els anys d’Arbúcies, entre d’altres.
Finalment, el MEMGA també desenvolupa una gran activitat pedagògica amb l’objectiu de fer arribar els seus continguts al màxim nombre de persones de diferents edats, nivells educatius, condicions socials i capacitats físiques o psíquiques. Per aquest motiu, proposen un seguit d’itineraris, tallers, visites i activitats pedagògiques per tal de difondre els aspectes culturals del massís del Montseny, donant una visió dels diferents usos de la muntanya, des d’una perspectiva històrica, tradicional i actual.
CASTELL DE MONTSORIU I EL VESCOMTAT DE CABRERA
I a Arbúcies també tenim el castell de Montsoriu, el gran castell gòtic de Catalunya. Definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com "un dels bells e nobles del mon", actualment la visita a Montsoriu ens permet evocar com era la vida en un dels grans castells de l'edat mitjana. Considerat com una de les grans fortaleses de la Mediterrània, Montsoriu ens mostra l'estructura de la que fou gran residència palau dels vescomtes de Cabrera.
També cal recordar que aquest any, Montsoriu ha participat al programa de TV3, Batalla Monumental, aconseguint ser un dels finalistes del programa, cosa que ha permès donar a conèixer a nivell de tot el país aquest gran monument que tenim la sort de tenir al costat de casa nostra.
El castell de Montsoriu ha estat lligat als vescomtes de Cabrera des del segle XI. Montsoriu va ser la capital del Vescomtat, juntament amb Breda (capital religiosa), Blanes (comercial) i Hostalric (administrativa). És per aquest motiu que des del Consell Comarcal de La Selva s’està impulsant el projecte turístic-cultural sobre el vescomtat de Cabrera, que va dirigit a estructurar una proposta de caire cultural i turístic al voltant del llegat patrimonial i del relat històric del vescomtat de Cabrera.
El vescomtat ha deixat un ric llegat patrimonial estès per tot el territori amb castells, cases fortes, nuclis antics, monestirs, centres de culte…, i una gran quantitat d’històries, intrigues i traïcions vinculades a una de les nissagues amb més renom de la noblesa catalana i a un personatge clau, que fou Bernat II de Cabrera. I Arbúcies, en breu, acollirà el centre d’interpretació dels Cabrera, en un edifici adjunt al Museu Etnològic del Montseny, ja que és en el MEMGA on es pot veure una reproducció del castell de Montsoriu, així com les diferents descobertes arqueològiques que s’han anat trobat a la fortificació al llarg de totes les campanyes arqueològiques que s’hi han realitzat.
ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS CULTURALS D’ARBÚCIES
A banda de totes les activitats anteriorment detallades, Arbúcies és un municipi que compta amb un teixit associatiu molt important i que fan que la cultura sigui quelcom ben viu a la nostra població.
La tradició musical a Arbúcies ve de molts anys enrere, ja des del segle XIX, amb grans compositors de sardanes com el mestre Francesc Riumalló; i després ha seguit amb molts músics repartits entre diferents orquestres com ara l’Orquestra Maravella, la Principal de la Bisbal o la Marina.
I així fins als nostres dies, quan va néixer el grup Els New Serafins, una agrupació musical que actualment els podem veure actuar a les passades de les Enramades (música de xaranga), així com a la cercavila de Catifes. Aquest col·lectiu segueix les passes dels seus descendents, Els Serafins, una formació musical sorgida el 1970 que, tot i saber-ne poc de música, ambientaven les festes de la vila.
També en l’àmbit musical cal destacar la Cobla Arbucienca. Una formació que es va presentar el 2014 amb la voluntat de difondre el patrimoni sardanístic de la nostra comarca, promoure les composicions de nous talents i recuperar melodies que han anat quedant oblidades.
A més a més, tenim la sort de poder comptar amb diferents agrupacions de corals: coral Clau de Sol, Cor de Veus Solidàries, Coral Amethysta i la més destacable és el Cor Lutiana, que fa uns anys es va donar a conèixer a tot el país gràcies al programa de TV3, Oh happy day. Actualment, el Cor Lutiana actua en diversos concerts al municipi al llarg de l’any, així com també ho fa en d’altres esdeveniments arreu del país.
I dins l’apartat musical no podem deixar de parlar d’altres formacions musicals arbucienques, com Remei de Ca la Fresca, finalistes del concurs de bandes emergents Sona9, organitzat pel grup Enderrock. Però també molts d’altres, Con Deskaro, Selvatics, La Clave, el músic Joan Furió... La majoria assagen als bucs d’assaig, situats al Centre Cultural Polivalent Naus Ayats d’Arbúcies.
I, per acabar en l’àmbit musical, també cal mencionar que Arbúcies compta amb l’Escola de Música Mestre Lluís Torres, que forma part de l’aula EMVIC de l’Atlàntida de Vic.
També hem de parlar del teatre i és que Arbúcies té una forta tradició teatral. Actualment hi ha diferents grups de teatre: H6 Teatre, el Grup de Teatre Centre d’Arbúcies el grup de teatre jove del conegut actor Jose Baron i el grup de teatre de Cal Xic.
Cal destacar el paper del Grup de Teatre Centre d’Arbúcies que participa activament en diversos festival de teatre amateur, així com realitza moltes actuacions a diferents pobles de la geografia catalana. En aquest cas, cal destacar el protagonisme que ha agafat recentment un dels seus integrants, ja que forma part de la companyia de teatre sortida del programa de TV3, “El Llop”, i que actualment estan voltant per tot Catalunya fent l’obra de teatre “Terra Baixa”.
Dins l’àmbit artístic també cal fer esment d’empreses i artistes del món cultural com són l’actor Fel Faixedas; Teatre de Guerrilla, de Quim Masferrer; i les companyies de circ Pessic i de Circ i la Cia. Pau Palaus, actualment ubicades a Arbúcies.
Finalment, per últim, però no per això menys importants, Arbúcies compta amb un prolífic col·lectiu d’artistes de diferents disciplines que anualment acostumen a exposar els seus treballs durant la Festa Major al Museu Etnològic del Montseny i entre els quals hi podem veure escultures, pintures, fotografies... I a més, aquest mes de juny passat han inaugurat un nou local anomenat Taller d’Artúcies, nom que es configura entre les paraules art i Arbúcies.
Per tots aquests motius Arbúcies mereix ser el millor poble de l’any cultural!