La Galera

La Galera, no conserva la seva Carta Pobla però altres documents permeten afirmar que el seu origen és el 1303. És un poble d’interior i rural, de la comarca del Montsià, de 723 habitants, basa la seva economia en l’agricultura. L’olivera és el conreu més important i ocupa més de 2000 ha. La vinya, tradicionalment, era el segon conreu, però des de fa força anys ha estat substituïda per arbres fruiters, com ara presseguers i tarongers, regats amb aigua de pous.
Disposa també d’una mica de ramaderia basada amb bestiar oví i una important activitat grangística, una Cooperativa amb un molí d’oli, que transforma les olives dels pagesos amb el valuós líquid daurat: l’oli i un altre molí d’oli particular. Elaborant tots ells el reconegut oli, fruit de les oliveres mil·lenàries o de les delicioses varietats: farga, morruda i sevillenca, tot un plaer per al paladar.

Però la Galera destaca, també, per una tradició terrissera documentada des de principis del segle XVIII fins a l’actualitat, amb una època d’esplendor amb diferents obradors terrissers (canterers i cantereries a la Galera i a les Terres de l’Ebre), des del mateix s. XVIII fins a la dècada del 1960. Tots aquests obradors fabricaven un seguit de peces de diferents formes i usos (per a l’aigua, per a l’agricultura, per a usos domèstics, per a la construcció, etc.), totalment necessàries per als habitants de la Galera i de la contrada. Fins que arriba un moment que aquests atuells deixen de ser útils (sobretot a partir dels anys 60 dels segle XX), amb l’aparició del plàstic, l’aigua corrent a les cases, nous materials de construcció, etc. i es converteixen en peces destinades a col·leccionistes o a la decoració. Comença la decadència per a la terrissa de la Galera, i també per a la d’altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol. Tot i això, resta un obrador en actiu, hereu directe d’un d’aquests del segle XVIII, que és el que ha perdurat fins a l’actualitat, amb el Mestre Artesà Terrisser Joan Cortiella al capdavant, únic a la Galera i a la comarca del Montsià.

El poble de la Galera va veure que calia dignificar l’ofici de terrisser, tan esplendorós i significatiu i ho va fer a través de: la Fira de la Terrissa (aquest any ha celebrat els seus vint-i-sis anys d’existència. Es tracta d’una Fira monogràfica dedicada a l’artesania de la terrissa i la ceràmica. És una Fira única a la demarcació de Tarragona i té una doble finalitat, econòmica, activant l’economia del municipi, la comarca i més enllà, però també social, de relacions humanes, de retrobament d’alguns valors humans sovint oblidats en els temps que corren, per un costat pel caliu amb el que els galerencs i galerenques reben als artesans i públic en general i per l’altre per la transmissió del treball artesà on el temps invertit no compta sinó que el que compta és la excel·lència i això és el que al llarg d’aquests dies transmeten els diferents artesans presents a la Fira, de Catalunya, l’estat espanyol, Portugal, Marroc, França, Hongria, etc. cada any hi ha un espai preeminent dedicat a un comunitat autònoma i un altre dedicat a un país i tot un programa d’activitats al seu voltant com ara tallers i demostracions de treball al torn) i el Museu Terracota (amb un horari estable tot l’any, un espai permanent dedicat a la terrissa i als terrissers de la Galera i un espai dedicat a exposicions de caràcter temporal, que permet que el centre sigui culturalment canviant, perquè cada mes o mes i mig acull una disciplina artística diferent: pintura, gravat, ceràmica artística, escultura, fotografia, etc. Ofereix visites guiades, activitats per a famílies i disposa d’un Dossier Didàctic per a les Escoles per donar a conèixer l’artesania de la terrissa. La visita al centre se sol culminar visitant a l’únic terrisser en actiu que ofereix demostració d’ofici i visita guiada a l’antic forn de llenya, l’actual i altres instal·lacions), promouen la divulgació, la conservació, i la continuïtat d’aquest ofici ancestral.
El Museu Terracota o Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera està ubicat al baixos de l’edifici de l’Ajuntament, edifici de 1906, projectat per l’arquitecte provincial Ramon Salas i construït a jornal de vila. La façana de l’edifici es conserva pràcticament igual que al moment de la seva construcció; és un dels símbols identificaries del poble juntament amb la torre de la Galera (construïda al segle XIV com a torre de defensa i des del segle XVIII acull l’església al seu interior), el barranc (espai declarat d’interès natural) i el patrimoni terrisser.
La cultura, té un paper fonamental per al municipi de la Galera i queda palès en la cura i interès que es té pel patrimoni etnològic, arquitectònic i natural però també perquè al poble hi ha una banda de música, des del anys 80 del segle XX, tot i que els orígens d’una formació musical, al municipi, cal buscar-los a principis del segle XX. El 1981 l’Associació de Pares crea la secció musical BANDA DE MÚSICA SANT LLORENÇ. El 8 d’agost de 1986 realitza la seva primera actuació. Des de llavors, la banda “Sant Llorenç” de la Galera, ha actuat arreu de Catalunya, el País Valencià i també a l’estranger: Itàlia, França i Luxemburg. Actualment la Banda consta d’uns 30 músics, es nodreix d’una Escola de Música, disposa de la banda de música de l’Escola i també d’una coral. Aquesta banda realitza concerts i amenitza esdeveniments festius i importants per al municipi.
Amb tot, es pot veure com des del nostre municipi treballem de manera continuada i imparable per donar a conèixer, conservar, preservar i difondre el nostre patrimoni cultural i artesà pel que considerem oportú presentar al nostre municipi per a la candidatura de Poble Cultural.